Al post anterior va sorgir un dels temes dels que crec que més es parlarà en el futur. Cada cop la nostra vida està 'ajudada' per eines informatitzades. Aquesta informació del què fem, on gastem, què gastem, per on passem, on viatgem, què comprem, què estudiem, amb qui parlem, els nostres blogs, fotologs, dades fiscals, penals, bancàries, els sms… en definitiva, la nostra vida, un munt d'informació que ens defineix i de la qual sols nosaltres en tenim coneixement global, es pot arribar a lligar per mitjà dels ordinadors. De fet, no deixa de ser informació pública, però fins ara era coneixement que era públic de forma parcial i que ens deixava un marge de privacitat.
Algú que hagi estudiat amb mi us podria explicar coses meves, la gent que ens trobem a la blogosfera tenim una altra petita caixa d'informació de com som, o quan pengem un fotolog pels amics, o pels correus, la gent de la feina, els amics us podrien explicar quins llibres o pel·lícules m’agraden, les meves aficions, el bibliotecari us podria dir què agafo, les videocàmeres dels diferents caixers ens poden dir per on passem i quan ho fem… Però fins ara si algú ho volia saber l'esforç d’esbrinar tot això era una tasca difícil (de fet, existeix la professió d'investigador) i així i tot és gairebé impossible que algú ho trobés tot. Fins fa relativament poc aquesta informació podia existir sense estar lligada, però això la tecnologia ho canviarà.
Internet ens posa a l'abast molta informació, de la qual tots ens beneficiem, i estem contents de tenir-la. Però també s'hi comencen a trobar dades nostres i aleshores ja no ens sembla tan correcte. Això sembla imparable, sols és qüestió de temps que algun programa faci una cerca exhaustiva per tota la informació existent i faci un mapa de com és una persona (de fet, Google no és un cercador exhaustiu?). No fa gaire va sorgir el cas d'AOL, que va fer públic les cerques que realitzavent els seus usuaris. De fet, no sortia per enlloc noms ni cognoms, però a partir d'aquí es va arribar a identificar alguna persona que ho havia fet. No fa gaire ha passat un cas pitjor, es va detenir unes persones per un cas de pornografia infantil. Bé, doncs unes de les persones utilitzava un nick que, malauradament, era el mateix d'un altre que no hi tenia res a veure. Algú va fer una cerca per internet, va trobar una pàgina web amb un correu i dades personals del segon i va iniciar una campanya de linxament via internet fins que es va descobrir l'equivocació.
Estic segur que s'hauran de reformar un munt de lleis, però ens hem de preparar per viure en una societat de la informació on nosaltres també serem part del tauler. Fins on estem preparats a assumir aquest rol? Quina part de privacitat estem disposats a perdre?
[@more@]
De fet, s’han de reformar moltíssimes coses. Per començar, el fet que, organismes públics pengin el teu nom, els teus cognoms, i el teu DNI en un lloc accessible. Jo m’hi he trobat. Bé.
D’altra banda, és cada cop més complicat, protegir la nostra identitat. Amb una cerca al google, si tens el nom de la persona (només amb el nick, en alguns casos) pots saber moltíssimes coses…. que potser no hauríes de saber… i ahir ho parlava amb un amic… no sé si a la gent també li passa, però quan faig aquestes cerques… em sento com si espiés a l’altre… però per l’altra banda penso, què coi, si està a internet no està pas malament que ho busqui…..
En fi, quin rollo de comentari… tot per dir-te que òbviament ara entrem en una etapa de canvis promocionada per les NTIC (xDD)… i que portarà a una reforma social, legal….
[Sí, sí, ja me’n torno a la feina… xDD]
Però…ens queda privacitat?
El rastre que deixen les tarjes de credit/dèbit…
La venda… perdó, la “publicitat” (de públic) de les teves dades des dee el moment què fas qualsevol mena de subscripció: revistes, llibres, clubs, compra per internet, assegurança…
Som en tants fitxers, de tantes màquines, de tot el mon mundial… que començo a pensar que la nostra privacitat és com el Show de Truman…
Bon cap de setmana company
Jo crec que la privacitat la vam perdre fa molt de temps… i bé ara poc podem fer-hi, perque en un mon com el ciberespai no hi ha lleis que puguin regular-ho… simplement hi ha que traslladar els serividors a un pais amb una llei més permisiva… i cap problema!
Si que la moguda del xaval aquell del meneame que va girar la cibercomunitat en contra de l’home equivocat va ser un cas sonat… i donat que tot això va succeir entre ciutadans espanyols i a traves d’uan web espanyola crec que la llei harua d’actuar… el noi es va disculpar publicament varies vegades, pro el mal ja està fet.
Aquesta pèrdua de priva citat, és el tribut que paguem al progrés ,i quan ho penses fa una mica de por , però si et foten un “tiron “De bossa per el carrer , obtenen les mateixes dades ,o mes , les claus del pis i del cotxe ,sense necessitat d’investigar , i a sobre tenim la seguretat què tot va a parar a man delictives ,no a un simple “tafaner ” com pot ser la majoria dels casos per inet ;)**
Estic amb el Barbollaire, si només els falta anotar el moment “allbran” de cadascú XD
per cert, aquest matí l’he vist el post i l’he llegit, i no he tingut temps de comentar, m’ha tocat fer el dinar, he tornat i ja no hi era, fins ara… i el meu pobret ordinador és molt potent, valens? hooooooooooome… XDXD
Alens, naniiiiiiiiit :****
Sí, es poden saber coses, però no crec que perdem privacitat, el que fem nosaltres per nosaltres, si no volem que surti, es manté en secret i en privat, i si volem que surti o aparegui en algun lloc, doncs acaba apareixent. Crec que hi ha una mica de cosa d’això de pensar que som constantment vigilats, i no és així, perquè per ser vigilats les 24 hores del dia, la meitat de la població mundial hauria de vigilar l’altra meitat, perquè sinó no es dóna a l’abast, i les màquines per si soles no poden vigilar a ningú.
Alepsi: Sí que fa yuyu trobar-se… però de fet tots som internet.
Barbollaire: Pensar-hi fa una mica de cosa, oi? Bon cap de setmana!
Adagio: No m’estranya que surtis tant amunt, amb les històries dels zombies fins i tot Google s’hi fixa! XDD
AzRi3L: Crec que aquesta història està als tribunals. El perjudicat del linxament va fer una denúncia. A veure com acabarà…
Onix: Sí, però et roben el bolso i coneixen dades d’ara, però a internet pots trobar informació de tota la vida. Coses que pots haver fet fa 15 anys i encara estan allà…
Elur: No sé que ha passat amb el post… a mi també m’havia desaparegut de l’administració. Sort que el tenia en pantalla i l’he pogut referenciar directament, aleshores m’ha retornat. Bonanit!! :)**
Laprí: No és tant que estiguis vigilat, si no que la informació està allà. Hi ha empreses de selecció que ja comencen a utilitzar internet per esbrinar informació complementària de la gent. El problema és que no sé fins a quin punt pots decidir què vols què hi sigui o no. Telefònica anuncia per la tele que a partir d’un nom et diu on viu, el telèfon, … i això és l’inici.
Privacia Quina privacitat? El Gran Germà de l’Orwell ja està instal.lat entre nosaltres. No vulguis fugir-ne. No pots. Només si ets un d’ells. Ino ens agrada ser-ho.
La informació és com tot a la vida, la pots fer servir per coses bones i dolentes.
Conec algú que gaudeix molt fent de haker i espieta, sempre he mantingut debats amb ell per fer.li entendre que aquest no és el camí, però noi… no ho he aconsseguit, ell segueix igaul i jo l’he tret del msn.
Bon dia!.
Hi ha una part de mi que sempre serà pública. La que presento a la gent.Pper moltes dades que tinguin/tingueu, la part que jo no vull, ningú no la sabrà, ni tant sols aquells que viuen al meu costat.
Però és cert, de vegades fa com una por… estem tots exposats als quatre vents.
Hi ha una part de mi que sempre serà pública. La que presento a la gent.Per moltes dades que tinguin/tingueu, la part que jo no vull, ningú no la sabrà, ni tant sols aquells que viuen al meu costat.
Però és cert, de vegades fa com una por… estem tots exposats als quatre vents.
jo sóc del parer que tan bon punt et connectes a internet perds tota la privacitat, qualsevol persona pot accdeir a totes les teves dades i a tota la informaicó que faci referència a tu només tenint coneixements suficients dinformàtica com per poder accedir al teu pc…per tant si es vol privacitat s’hauria de prescindir d’internet…
Primer de tot, molt bona reflexió.
El problema que es presenta en algunes persones ara, és com amagar la teva pròpia informació.
M’estava imaginant com podrien existir al futur serveis que s’encarreguessin de protegir-te. Intentant ocultar els teus gustos, passions, i altres dades.
Si es que se’m envà l’olla..
El veí de dalt: De fet, aquesta és la gran qüestió. Que a internet hi sigui tot, excepte lo nostre? Fins a on podem acceptar que s’acumulin les dades que anem deixant en el nostre dia a dia?
Joana: Fins i tot descartant un ús dolent, on hi ha la ratlla que diu que això és privat? No cal ser hacker per trobar informació, fes la prova. Busca’t al Google, de mi treu coses.
Arare: La part que tu no vols? El que diu l’Alepsi és cert, fas una sol·licitud a un organisme públic i trobes informació teva penjada a internet. Una cosa tant normal com apuntar-se a un curs pot donar pistes de quins gustos o inquietuds tens. Aquesta informació es pot utilitzar per enviar correus personalitzats al teu compte, per exemple. Ja tens spam autogenerat sense desitjar-ho.
Eva: Pots prescindir d’internet de forma personal, però internet no passa de ningú. S’ha de trobar un límit o aquí tot val?
Emma: Com t’has imaginat aquest futur? Fes un post, a veure si trobem l’entrellat 🙂
Si que es cert que es poden obtenir moltes dades teves per la xarxa pero com he llegit per allà dalt, si et roben la bossa o t’entren a casa poden recollir les mateixes dades.
A més, qui no vol exposars-hi ja no fa blogs, ni i posa informació personal, per explicar-nos.. no trobaras gaire informació del meu avi per internet.
D’altra banda dintre d’uns anys quan els ara pre-adolescents, adolescents i no tant nens creixem/creixin gran part de la seva vida estarà a la xarxa i podras per dir-ho d’alguna manera veure el teu jefe sortint de festa quan tenia 20 anys o una foto de l’alcalde fent unes birres amb uns amics.
MaRiNa: Entenc que si et roben el bolso o t’entren a casa s’està cometent un delicte. En canvi, no hi ha tanta consciència de privacitat en dades entregades per una finalitat concreta i que són utilitzades per altres no desitjades. Potser és un problema de la nostre generació 🙂