A l'anterior post vaig dedicar la pista que vaig deixant a qui m'ha tocat fer el regal del blocaire invisible a la Unanina, que està apuntada al joc i de moment les va complint. De totes formes em deia que tenia el presentiment que no era jo. Això ho sabrem del cert la setmana que ve, que cada cop queden menys dies.
Doncs bé, avui li dedico el post sencer. I no és pel seu comentari, si no perquè dimecres a la nit em va enviar un correu on m'avisava que havia pres la decisió d'esborrar el seu bloc. Sí, a blogger hi ha un botó que permet eliminar el bloc, i la Unanina el va clicar. Era el seu bloc i té tot el dret a fer-ho. Així doncs, By Starlight ja no existeix.
Els qui coneixíeu el bloc ja sabeu de què anava, i els que no doncs tampoc ara faré un resum. Potser el dia 22 en podrem trobar algun, ja veurem. Però hi havia un post que m'agradava força i que de tant en tant tornava a rellegir. Explicava una història de quan ella era petita i jugava amb un amic a veure qui aguantava més sense riure. Un cop semblava que estava a punt de guanyar fins que el seu amic li va ensenyar un dit amb un somriure dibuixat, com el de la imatge. Potser era un precursor dels actuals smileys, ves per on. Sigui com sigui, aquell ditet li va fer riure, i explicava que des d'aleshores quan tenia un mal moment recordava l'anècdota i aquella imatge del dit seguia conservant la propietat miraculosa de provocar un somriure. Bé, el seu text era molt millor que el meu, us faria un enllaç però no puc. De fet, si pogués aquest post no existiria. Doncs resulta que aquest efecte també el tenia sobre mi, i més d'una vegada que he estat una mica amoïnat recordava el post, anava a mirar el dit i em provocava un somriure.
Quan em va dir que havia tancat el bloc li vaig enviar un correu i va tenir el detall d'enviar-me la imatge, així que el dit que veieu és el que tenia al seu bloc. Aquí el poso, per si algú més li fa el mateix efecte.
Tema blocaire invisible:
Aquesta vegada deixaré dues pistes, a veure si animem una mica el cap de setmana. La blocaire a qui li estic preparant un regalet és una noia i va nèixer entre 1981 i 1989.
I, tal com vaig quedar amb la JBauer, aniré posant el text dels posts les pistes que deixi aquí per al seu, que va dir que és lector/a d'aquest bloc.
Jbauer dixit: el meu amic és amiga invisible……
A veure quina deixa avui…
[@more@]
jo no havia llegit a la Unanina però aquest post que comentes és molt graciós… hi pensaré en moments delicats…
Què maco el dit, alegra veure’l. Mira, és una bona solució ara quan sóc a la feina i tinc alguna trucada estúpida, així segur que m’anima.
no recordo llegir-la assiduament, però m’hi havia passat alguna vegada… sempre que desapareix un bloc penso en el meu, en les vegades que he pensat en matar-lo i oblidar-me’n… però encara estic per aquí 😉
quina moguda amb això del blocaire invisible…
quanta feinada, entre pensar i buscar!
per cert, és normal que el dit amb el somriure (genial) canviï de color a l’hora de veure el post amb comentaris o sense ells? m’ha semblat estrany, si més no…
Es molt mono, que és el teu dit?????
Pista blocaire: No viu a Barcelona… ja ens apropem…
Bonic post, el de la Unaina (a qui no havia llegit).
A veure si hi ha sort i puc enviar-te aquest comentari (per si de cas, sóc l’Arare)
Williams: El d’ella era molt divertit. Espero que tingués una còpia.
Laprí: Funciona. Dóna bon rollo, oi?
Aina: XDXD Perdó, vaig penjar el dit ahir a la nit i avui he vist que estava molt fosc. He pujat una versió més aclarida i deu haver coincidit mentre clicaves. Què bo!! XDXDXD
JBauer: Meu no, de la Unanina suposo… ja li preguntaré.
Unanina: :**** Al següent post més pistes, hauràs d’anar passant…
Arare_ Buf, jo estic de blocat… ni el dit ho soluciona 🙁
un dit…amb gràcia
una abraçada
Unanina: Doncs ja sabem la resposta. El dia que el necessitis ja saps…
Elur: De res, no és meu, ja veus. :)**
Robertinhos: Igualment!! 🙂
Recordo aquest post , es una llàstima que faci un silenci , suposo que si ho ha decidit es el millor una abraçada per la Unanina i petonets per tu…. (creies que t’oblidava eh 🙂
Recordo aquest post , es una llàstima que faci un silenci , suposo que si ho ha decidit es el millor una abraçada per la Unanina i petonets per tu….( creies que t’oblidava eh 🙂
tercer intent!!
Recordo aquest post de la Unanina em va agradar molt es una llàstima que faci un silenci , però si ho ha decidit així segur que es per be
Una abraçada per ella
I molts petons per tu ( creies que t’oblidava?) ;)*****
Onix: Això de blocat és increïble! Gràcies Onix, ja sé que aquests dies estem tots molt enfeinats :***
xD
quines coses la informàtica…
Amic invisible de la Unanina: Cap problema en fer servir el bloc. Poso el missatge al text del següent post, així és més fàcil que ho llegeixi.
Aina: Sí. XDXD Encara estaves pensant què havia passat?
Unanina: XDXD de passada, si trobes el meu avisa’m, que no el veig per enlloc :**
deixant de banda el text…
el dit amb la cara és moníssim!!!!!!!!!!!!
ptons
Ara que hi penso, quasi cada dia ens fem amb una amiga tres puntets ( jo al braç i ella a la mà) i els fem sempre conjuntats amb la roba, i la veritat es que cada vegada que els veig,m’alegren. Diga’m tonto, però es així.
Sidlia: Bé, el bloc d’ella estava molt bé. Llàstima que el borrés, però el dit l’he recuperat d’entre les runes. Gràcies!! :)*
Athaelion: ¿? tres puntets conjuntats amb la roba? XDXD Bona aquesta!!