L'altra dia vem quedar amb uns amics que també tenen criatures. Se'm va fer curiós veure que quan parlaven amb els seus pares els hi deien pare i mare. Nosaltres fem servir el papa i mama, des de sempre.
No sé si aquesta peculiaritat és per algun motiu cultural o una costum familiar, però en certa forma se'm va fer estrany. Em recorda una mica les coses que m'explica el meu pare, que em diu que al seu progenitor li va parlar de vostè tota la vida. Jo no acabo de veure això que parlar de tu o de vostè impliqui més o menys respecte. A mi em sembla que el respecte es demostra per altres coses, no per si tuteges o no a l'altre interlocutor. Per cert, ara que ho he vist me n'adono que quan ho escric sempre poso pare, mai papa.
Què feu servir vosaltres, pare/mare, papa/mama o papà/mamà (també en conec que fan servir aquesta última variant)? I d'això de tutejar a la gent, penseu que és una falta de respecte?
Ahir l'Alepsi va fer el sorteig del blocaire invisible. A partir de demà aniré deixant pistes per al meu, a veure si es reconeix abans del 22.
[@more@]
a mi em diuen mama… és molt més proper, no? No em veig com mare. I com madre… buf!
Després hi ha els casos en què a la mare li diuen mama i al pare, pare…
Williams: Sí, també el veig més proper, però hi ha moltes famílies que l’utilitzen. Suposo que també el deuen veure proper, no?
A nosaltres ens va passar que ens deia mama als dos, sempre que demanava anava un o l’altre indistintament i suposem que no li va caldre buscar una paraula diferent. Més endavant sí, clar, ara cadascú té el seu nom.
la meva mare parlava a la seva de “vos”. I jo també ho vaig fer amb les dues avies. Als meus pares sempre em vaig refererir
com a pare i mare. Els meus fills em diuen papa (no papà).
El vos ja esta practicament extingit.
Jo sempre he dit papa i mama , d’adolescent els cridava per el nom ,perquè els feia emprenyar
Els meus amics pijos quiero i no puedo deien Papà i Mamà , i per allò del mimetisme ho vaig intentar , però ma mare em responia Mamà patates amb bacallà , i mon pare deia una grolleria pitjor , així que vaig desistir de ser pija . Quan en parlo dic Pare i Mare
;)***
Jo als meus pares, sempre els he dit papa i mama, tenia una companya de classe que als seus pares els parlàva de vosté i els deia pare i mare. Hi havía molta distància i desconfiança entre els seus pares i ella, encambi jo, sempre he tingut molta confiança amb els meus, els he explicat gairebé tots els meus dubtes i ells han estat allà per ajudar-me. Trobo que tutejar a un extrany de bones a primeres, no demostra massa educació, però un pare o una mare no és un extrany… parlar-lis de vosté és marcar distàncies i no sé, però el caliu d´una familia penso que es crea amb la proximitat i la confiança… i que a veure, que piques entre pares i fills sempre n´hi hauràn, però potser quanta més confiança hi hagi entre ells, també serà més fàcil de tractar els conflictes i de resoldre les diferències.
papa i mama coi! jajaja
a vegades tb els anomeno..Führer!! però d broma xDD
Jo si els hi estic parlant directament a ells, “papa i mama”. Si estic parlant d’ells a d’altres persones (fora dels meus germans) “pare i mare”. I per escriure sempre utilitzo “pare i mare” també.
Doncs jo des de sempre… “papi” i “mami”… ara, però ja ho he substituit per “papa” i “mama” només faig servir els anteriors quan els hi vull fer xantatge emocional… xDDDDDD
Total, que això de parlar de vostè, jo també ho penso, que no té a veure amb el respecte… pots perfectament dir “vosté és un malparit” i mira, molt de respecte no mostres.. xDDDD
Els meus fills igual fan servir el pare i mare que el papa i mama. El gran, de molt petit, va fer servir durant una temporada el papi i mami…
Jo als meus pares sempre papa i mama, tret que parli amb tercers no familia.
Jo recordo la mare (veieu, m’ha sortit de natural) parlant de vosté al seu pare, i els meus germans també parlant de vosté a l’avi. Jo com que soc el petit, i amb una certa diferencia, el tractava de tu…
La dona al seu pare, “papa” i de vosté, i a la seva mare “mama” i de tu, i tots els seus germans iguals…
Els nets de tu a tothom…!!
Comparteixo amb la Gemminola que parlar de tu a un extrany, tampoc m’agrada gaire, de primeres, indistintament l’edat que tingui (a veure, canalla a part).
papa i mama, tant jo als meus pares com els meus fills a mi. Però quan en parlem amb altres, acostumem a dir “els meus pares” o el meu pare /la meva mare (sempre amb el possessiu davant, que curiós)
Quan jo era petita també tenia amigues pijes que deien papà i mamà i el meu pare sempre deia que els nous rics es feien dir “papà i mamà” però després es fotien les patates sense oli!
Aquesta frase feta, al menys a casa meva, es feia servir per parlar de la gent “tontaina”, o sigui, exactament dels de “papà i mamà, i patates sense oli”
Petonets de dissabte
clarament papa i mama, les altres variants em sonen estranyes
Jo tambè faig servir papa i mama. A més s’em fa raro el pare i mare, malgrat els meus cosins nomès diuen això.
Chamb: És curiós com en un parell de generacions una costum tan establerta ha canviat. Abans era impensable tutejar als pares, això em diu el meu.
Onix: XDXDD la sortida de la teva mare és bona XD Ja tens més material pel següent capítol d’Històries d’O. Per cert, encara estic rient amb el teu bloc. L’has de patentar i jo vull ser el teu mànager!!
Gemminola: Buf, el paper dels pares i dels fills donaria per més d’un post. Els pares que volen ser col·legues dels fills fan bé o malament? En teoria és maco, però cadascú té el seu rol, intentar modificar-lo pot confondre les coses, no?
Adagio: Führer? XDXDXD i també els saludes amb el braç alçat?
Brioxet: Ei, igual que jo. El mateix 🙂
Alepsi: Xantatge emocional… això em sona de tenir-ho per casa XDXD Sort que abans que pares hem sigut fills 😛
Barbollaire: Quin embolic amb els pares i els vós!! Això de parlar de vostè als desconeguts jo sols ho faig si són molt grans, però si no ja no. No ho veig com una descortesia, tutejar-los tampoc vol dir ser desconsiderat, no? 😐
Onix’s friend: Benvingut al bloc!! Veig que comences d’hora amb això de l’invisible. El dia 22 sabré qui ets… muhahahahaha, prepara’t!!
Arare_: Entre el teu pare i la mare de l’Onix ja tenim les frases pels pixos!! 😀
MrBean: Estranyes, però ja veus que es fan servir. Curiós, oi?
Jo soc dels de papa i mama. No puc amb el pare i mare, però no suporto el papà i mamà.
La meva mare a la seva sempre li deia “mama”. Jo als meus sempre els havia dit pare i mare, però ja fa anys que al pare li dic pare 😛 jeje, i a la mare, marona. Això sí, sempre els he tractat de tu i el respecte no hi ha faltat mai, sempre que ha convingut que hi fos, és clar.
Un petó!
Athaelion: La majoria som de papa i mama. De totes formes, és curiós això dels teus cosins, no? L’arrel familiar és la mateixa, suposo que també hi ha variables socials en això.
Turrai: XDXD de millor a pitjor XDXD
Elur: Què estrany, no? La teva mare a la seva mama i tu a ella mare? I saps el pq del canvi? Investiga, Elur…
Per cert, ha anat tot bé? Ja has fet les abraçades que volies? :**
A Castella predomina ara més la forma papá i mamá, en detriment de la forma més tradicional papa i mama. També la gent més gran acostuma a tractar els seus pares de vostè, dient-los padre i madre.
Pd40 la veritat és que suposo que deu ser més una variant geogràfica ja que jo estic als Pirineus i ells estan a Balaguer i clar…
Elur: Pq això del nom? Se’m fa estrany, pq el primer nom és el que queda, però tampoc ho veig lleig (pitjor és dir Führer com l’adagio, no? :D:D).
Laprí: Sí que tenia referències que a Castella utilitzen més les formes de vostè, segur que hi ha un component social en aquestes coses.
Athaelion: Els raiers van canviar els noms baixant el Segre? ;P
Ja tinc uns quants anys i he vist moltes modes. Jo sempre he dit papa i mama, els meus pares també deien això del papà i mamà, em pensava que havia passat a la història però fa poc vaig sentir algú que ho deia, encara. El meu pare els havia dit de ‘vos’, al poble, la meva mare al pare, la mare havia mort de petita, li deia ‘papa’ però de vostè. Però és que quan jo vaig començar a treballar em deia de vostè amb gent que tenia dos o tres anys més que no pas jo. Jo els tutejava, els meus pares. Més endavant hi va haver sectors catalanistes que van reivindicar ‘pare’ i’ mare’ perquè semblava més patriòtic. Després hi havia els moderns hippis que es feien dir pel nom, en pla col·leguilla. Jo crec que la forma de tractar, llevat del ‘vos’ que és d’uns altres temps, de vegades no vol dir res, hi ha qui tuteja amb respecte i qui diu de vostè i no en té. A les escoles també ha passat una mica això, les formes canvien perquè el món canvia, de vegades canvien tant que s’ha de tornar a les arrels, per posar ordre.
Ja tinc uns quants anys i he vist moltes modes. Jo sempre he dit papa i mama, els meus pares també deien això del papà i mamà ‘patates sense oli’, que diu l’Arare, em pensava que havia passat a la història però fa poc vaig sentir algú que ho deia, encara. El meu pare els havia dit de ‘vos’, al poble, la meva mare al pare, la mare havia mort de petita, li deia ‘papa’ però de vostè. Però és que quan jo vaig començar a treballar em deia de vostè amb gent que tenia dos o tres anys més que no pas jo. Jo els tutejava, els meus pares. Més endavant hi va haver sectors catalanistes que van reivindicar ‘pare’ i’ mare’ perquè semblava més patriòtic. Després hi havia els moderns hippis que es feien dir pel nom, en pla col·leguilla. Jo crec que la forma de tractar, llevat del ‘vos’ que és d’uns altres temps, de vegades no vol dir res, hi ha qui tuteja amb respecte i qui diu de vostè i no en té. A les escoles també ha passat una mica això, les formes canvien perquè el món canvia, de vegades canvien tant que s’ha de tornar a les arrels, per posar ordre.
He repetit el comentari perquè m’havia explicat malament amb allò de l’oli.
hola! jo quan parlo amb ells faig servir papa/mama però si parlo d’ells dic mamare i el meu pare…m’agrada l’expressio mamare!
Júlia: Aquesta teoria de les modes està bé… ja ens val a tots plegats!!
Ral: Mamare sóna bé :D:D
Ni pare, ni mare, ni papa, ni mama, ni papà, ni mamà.
Jo els he cridat tota la vida pel seu nom.
Ves, va com va…
Lluc: Porqué yo lo valgo!! XDXDD