Experiència col·lectiva iniciada per l'Onix a la seva cambra fosca. Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre al bloc RelatsConjunts.blogspot.com
INTERIOR A L'AIRE LLIURE 1892 Ramon Casas
– Què tip que estic! Els dinars a casa dels teus pares són del millor de Barcelona, oi Montserrat?
– I tant! Ja saps que t'estimen molt, el dia que ve el gendre Eduard la cuinera té ordre de preparar el que més t'agrada, et volen tenir content. I amb la tarda tan maca que fa ve molt de gust aquest cafè a la terrassa. Has parlat amb els nens?
– Sí, sí, ja està. Ja saben que dissabte anirem al zoo, a veure com ha quedat. Suposo que els hi agradarà la sortida, sempre que anàvem a casa d'en Lluís Martí a la Torre de la Granja gaudien molt amb els animals exòtics que hi tenia.
– Això de donar-los a la ciutat ha estat una bona pensada, allà sols feien que donar problemes, i ell ja gairebé no els hi feia cas. Si més no, ara els podran gaudir tots els barcelonins. Sols feien que soroll. Mira que n'arriben a fer de xivarri totes aquelles bèsties!
– Una ciutat com Barcelona ha de tenir un zoo, no podem ser menys que Londres ni París. Totes les grans ciutats han de tenir un zoo, dóna prestigi. La gent ha de poder veure aquests animals tan rars. A més s'aprofiten els terrenys de l'Exposició, que tot allò mig abandonat feia molta pena. Has parlat amb la minyona? Que recordi de preparar el menjar per emportar, que no dinarem a casa, i que no es deixi res.
– Sí, no et preocupis. No tornarà a passar, l'última vegada li vaig dir molt seriosament que havia d'anar amb compte quan ho preparés tot. Estigues tranquil. I els nens què han dit?
– S'han posat molt contents, els hi agrada quan fem aquestes sortides. També els hi agradat la idea d'anar amb els cosins, s'ho passen molt bé junts. Ramon, al final què faràs? La Júlia sí que vindrà, que amb la Montserrat sempre estan parlant de les seves coses. Com has quedat amb el Romeu? Aneu a pedalar o ens voldràs acompanyar?
– Va, Ramon, vols deixar de pintar aquest quadre? Vine a seure amb nosaltres, se't refredarà el cafè!
[@more@]
Molt bé Pd40! També és diferent a l’altre… però és que els quadres ho són de diferents. M’agrada el joc de “ramon vine a seure”
Molt ben trobat, guapo.
Ah caram!!! El zoo va nàixer com a donatiu?? Vés quina cosa… 😉
Fantàstic, pd40!
Olé!!!
Gran!. Molt gran! És molt bo!
Gràcies Pd40!!
Una encaixada, company!
Mmmmm, has pensat de portar als teus fills al zoo últimament? jeje
Bravo!!!! De veritat què cada vegada què hi ha relat em sorprens molt gratament ,em deixes sense paraules i mira què es difícil eh
Magnífic !! gràcies
🙂
Guai!
M’ha agradat això del “Vine a seure”
Talment com si els estigués escoltant. Fantàstic!!
Felicitats! :*)
Mola com has enfocat el quadre!
Jo he reinterpretat el quadre com sempre xD
Jo no he anat mai al zoo.
Bon relat, el final és molt bo 🙂
Molt ben ambientat! I el final magistral, no m’ho podia esperar! ^^ felicitats
JâNë: Gràcies!! El teu també està molt bé!! Benvinguda al bloc, gràcies pel comentari!!
Jajajajaja, bona la sortida final d’en Ramon!!!! Fins i tot me l’imagino!
M’encanta això d’en Ramon. Quasi te l’imagines vestit amb la túnica tota pintada i la boina francesa fent anar el pinzell amunt i avall de la tela!
Vullunfestuc: Gràcies!! Veig que el final us ha agradat, menys mal… 😛
Quina manera de complicar-se lam vida que tenien les dones a l’hora de vestir-se!!
Molt bó! i molt documentat pel que veig, m’ha agradat perquè la història encaixa perfectament amb la quotidianitat benestant que m’inspira el quadre
Realment, de vegades anyoro aquesta època; el ritme d’aquesta època vaja. El què passa és que segurament no m’hagués tocat viure en una familia acomodada, i per tant m’hagués tocat currar 10 hores al dia 🙂
M’ha agradat, però el què t’ha suggerit aquest quadre, aquesta sobretaula.
http://cucadellum.blogspot.com/
Sir William Temple: Ja us ho ha dit l’Elur… sou el que no hi ha! 🙂
MrBean: Gràcies!! A veure si algú del vostre bloc en fa la seva versió.
Tondo Rotondo: Buf, no sé, abans la vida també era molt perra. Cadascú on li ha tocat, ja m’està bé. Content que t’agradi 🙂
Ard: Obra d’art? Un relat i prou. A la propera proposta ja saps, a fer-ne un amb la teva visió. Gràcies pel comentari, benvingut al bloc!!