Avui volia fer un post una mica especial, aprofitant que és el número 40 i pel nom del bloc. Però clar, sols falta que vulguis fer una cosa per què no et vingui la inspiració. Porto un parell de dies donant voltes i no he trobat res que em fes el pes, així que he pensat en explicar com va anar això d'obrir un bloc.
Els blocs ja els coneixia de fa temps, internet és una eina que utilitzo sovint a la feina. Però era això, part de la feina, a casa tinc poc temps i quan navegava era pel correu, llegir les notícies o per buscar alguna cosa concreta. Aquest estiu ens vem quedar per casa i veig tenir temps per fer navegació de plaer. Ara mateix no recordo com vaig arribar, però vaig començar a llegir blocs de gent que explicava coses, les seves coses. Algunes eren agradables i divertides, altres una mica més tristes, però totes eren interessants. La sensació era com estar escoltant (llegint) a altre gent que et volia explicar les seves coses sense demanar res a canvi, sense interessos ocults.
Una cosa que em sorprenia, a més, era que la gent comentava els articles dels altres. Al començament no ho entenia. Clar, el concepte de bitàcola personal no implica la lectura i comentari dels altres. Però després li vaig anar trobant la gràcia. Veia que la gent que comentava normalment tenia blocs, d'anònims n'hi havia molt pocs. La sensació era com si fos un grup de gent amb aficions semblants.
I aleshores em vaig plantejar fer el bloc, com si fos una afició més. Sense cap més pretensió que la d'explicar les coses que em poden venir al cap en un moment donat. Em vaig quedar de pedra quan vaig publicar el primer article i vaig tenir un comentari. Va ser de l'Alepsi. Queda lleig dir-ho, però el seu bloc era un dels que havia llegit de forma anònima, així que va resultar una sorpresa moooolt agradable. Poc després van aparèixer l'Onix, Fidelalautopia, la Ral, l'Adagio i la Mery Cherry (qui per cert, en va avisar que això creava vici. Quanta raó que tens!!). Sembla que faci molt temps d'això, però tot just fa tres mesos. A partir d'aquest primer post els altres, i la resta de la història ja la sabeu. Hi ha hagut moments millors i altres no tant bons, on fins i tot he arribat a fer el post de tancament.
Ja he dit també altres vegades que penso que el valor més gran del meu bloc són els vostres comentaris, aprofito un cop més per donar les gràcies a la gent que els deixa. Sempre intento fer-ne un de resposta, ja que feu l'esforç és la forma que he trobat per dir-vos que me'ls llegeixo tots. I també agraeixo, encara que no us sé posar noms, la gent que em llegeix i no deixa rastre.
Acabo aquest post amb un clip, aquest sí que era el previst. Com no podia ser d'altre forma, al post 40 del PropDe40 he convidat als UB40, que ens toqui una cançoneta que m'agrada i que el títol em sembla escaient, perquè estic content d'estar per aquí com estaria un ratolí en una cuina.
UB40 – Rat in my kitchen
[@more@]
Un plaer haver-te trobat per aquest món dels blocs Pd40. Gràcies per la companyia, els somriures, la complicitat… per tot, vaja.
Bon dia, maco! :*)
” La part emotiva no la poso, no puc posar-la…”
prop de 40 articles no, 40. Mola que et decidicis a fer-te un bloc, potser si no ho haguéssis fet, no ens haguessim conegut pas mai!
Em venen al cap 40 raons per dir Gàcies per ser.hi
40 petons
Pd40 amb 40 Posts
;)*
en fi… això s’ha de celebrar… oi?
encantada de coneixer-te
en fi… això s’ha de celebrar… oi?
encantada de coneixer-te
Fa poc que et llegeixo però m’agrada el que escrius. Felicitats per aquests 40 posts!
Feñlicitats per aquests 40 posts! la veritat és que és gratificant veure com la gent et va deixant comentaris, i tu ets un blocaire que precisament s’ho curra molt això. Jo sovint llegeixo però no sé ben bé que comentar i sóc d’aquells que pensen “per dir una parida millor no diguis res”
en fi, espero que en facis 40mil més i que els poguem llegir!
Felicitats, pd40!!! Que en vinguin 40 més, i 400 més també, que ens poguem seguir llegint per molt de temps!!!!!
Me n’alegro de tenir l’honor de ser la primera persona que et va comentar…. no sabia que llegies el meu bloc en secreeeeeeeeeeeet!!!! xDDDDDDDD
Un súper petonàs!!!!! Bé, no, cony…. 40 súper petonassossssssssssssssssssss!!!!!
Ei! Moltes felicitats pd40 ! I que siguin 40 i 40 i 40 més!
Una abraçada, maco
Ara que estic iniciant el meu bloc m’ha agradat saver dels teus inicis.
Bona feina i salut!
http://cucadellum.blogspot.com/
Ondia! M’ha semblat estar llegint la meva d’història amb els blocs.
Jo sóc dels que llegeixo molts però dic poc. Moltes vegades per vergonya o por a “cagarla”.
Va, t’han dessitjat 40 més i 400 més, com que 4000 entenc que és una feinada ;-), ho deixarem en 1600 (40*40).
M’agrada molt llegir-te i és un plaer haver-te trobat.
Ens anem trobant ,ok?
Elur: Gràcies a tu, Elur. A més de tot el que dius, que també m’ho dones, tens el fotolog!! Bona nit ja :)*
Gemminola: Doncs crec que no ens haguessim conegut. I hauria estat una llàstima, tot el que m’hagués perdut.
Onix: Ui, amb tu vaig obrir la capseta dels enllaços. Encara tinc present la sensació de descubrir el teu bloc, quina sorpresa més agradable! Gràcies a tu per ser-hi també.
Williams: 40 no és cap número important, però si s’ha de celebrar m’apunto.
Athaelion: Gràcies! Benvingut al bloc, torna quan vulguis.
Eva: 40.000? Què t’he fet? Weno, si no arribo a fer-los no passa res, oi? Gràcies pel comentari, i si vols escriure parides ja saps 🙂
Alepsi: Gràciessssss!! Tampoc crec que sigui un gran honor, deixem-ho en un fet 🙂
Tirai: 🙂 Igualment, gràcies!!
Tondo Rotondo: Et diré el mateix que em va dir la Mery Cherry, vigila que això crea vici!! Benvingut al bloc, gràcies pel comentari 🙂
Barbollaire: Vaig descubrir el teu bloc quan vas fer el relat del Hopper i et vaig llegint en silenci. M’agrada molt però no sé què comentar-te, la poesia demana tranquil·litat per assaborir-la i jo sempre vaig escopetejat. Felicitats pel teu bloc, el teu sí que té mèrit!!
Enhorabona pels 40.
Com que just acabo de començar valoro força el que expliques en aquest post.
Arribo des del Tondo Rotondo.
carai, crec que m’estic embolicant una mica
això dels blogs m`he adonat que fan la funció que feien avans els chats.(entre d`altres). Amb la diferència de que el nivell de la gent és molt més alt.
Felicitats,
Jo també et llegeixo, amb silenci, no sé perquè. M’agrada el k escrius.
Segueix amb 40 més!!!
Felicitats,
Jo també et llegeixo, amb silenci, no sé perquè. M’agrada el k escrius.
Segueix amb 40 més!!!
Doncs felicitats i endavant, que 40 tant sols es el començament!!
Felicitats pels 40, això ja anirà creixent 🙂
Escolta, tu! Si jo et dic que és un gran honor, és un GRAN HONOR. Ha quedat clar??????????????? Jajajaajajajajaja!
Passi bon diumnege senyor pd40!!!!! :**********
Felicitats!!!! Va, a veure si arribem als 40 comentaris d’aquest post número 40!
son curiosos els blocs i adictius…primer 40… després 400.. després el món!!
Joan: Molta sort en aquesta aventura d’escriure. Et dic el que em van dir: Vigila que això és adictiu!! Benvingut al bloc, gràcies pel comentari.
Chamb: Això dels blogs és un fenòmen que està creixent. No sé si substituirà els xats, però segur que ho complementa. Gràcies pel comentari 😉
Joana: Gràcies!! Alguna vegada he entrat en el teu bloc, seguint algun comentari al bloc de la JBauer. Som silenciosos 😀
Dan: I tant, tu que fas cada dia un post i tots són bons… Més d’un cop em pregunto com ho pots fer, sols preparant la informació i redactant ja has de dedicar molt temps.
Laprí: Gràcies!! Això espero, anar augmentant, si això no és res 🙂
Alespi: El que vostè digui, senyoreta!! Diumenge? uf, ja és dilluns :D:D
Unanina: 40 comentaris? XDXD que blocat sembla que torna a funcionar i ja no els triplica…
Erakkia: El món? nonono, que no sabria què fer-ne. De moment anirè fent posts i ja veurem 😛
Que en siguin molts més!!
bon dia! Felicitats!…una mica endarrerides però …més val tard que mai! (no tinc internet a casa…). Et llegeixo però a vegades no trobo el comentari adequat…M’he acostumat a aquesta gent que corre pels blogs i us busco els dilluns..jeje!!
endavant!
Mr Bean: Gràcies!! I que vostè ho pugui veure 🙂
Ral: Ja tenen raó quan diuen això del cercle viciós. Bon dia Ral!!
M’afegeixo tard, també…però mai és tard per fer allò que volies fer.. ;P
Moltes Felicitats..!
No sabia que en algun moment t’havies plantejat tancar la paradeta…ni parlar-ne, eh?!
Pensa que tenim més de 40 bones raons per seguir llegint-te…!
A les dues de la nit, estaràs per aquí? 😛
ptons.
ara ja et conec una mica més… un plaer… molt bonic com expliques la teva arribada al blog, jo vaig tenir una sensació semblant… I recordo el primer comentari que vaig rebre, un anònim que encara no he sabut mai qui va ser… va ser un comentari molt breu però intens, i em va donar les ales per animar-me a continuar escrivint.
si això ho llegeixes serà per casualitat, que això no em funciona fa uns dies…
estic flipant amb els vostres jocs invisibles… cada dia em sorprenc trobant filons de gent.
un petó
Sidlia: XDXD Més de 40 raons… XD Tinc bastant clar que aquest blog no serà etern, ja veurem. A les dues? És bastant fàcil trobar-me a aquestes hores 😉
Iruna: Tard, però ho he llegit! :)*