Aquesta setmana han sortit als mitjans de comunicació algunes notícies que m'han donat una mica de mal rollo. Per una banda, sembla que el senyor Blair ha decidit posar-se les piles amb el tema de l'escalfament global a partir de les conclusions d'un estudi del govern britànic. La raó principal d'aquesta sobtada sensibilitat sobre el tema no és tan ecològica com econòmica. Segons l'estudi de Nicholas Stern, el canvi climàtic de la Terra comportarà conseqüències desastroses per l'economia.
La segona notícia que he vist fa referència al desastre ecològic que estem fent al mar, on la sobreexplotació i la contaminació marina faran desaparèixer, en un termini molt curt si seguim així, la major part de les espècies de pesca. Com no, això també tindrà una repercusió econòmica, com si de per si ja no fos important l'empobriment del planeta per la pèrdua de la biodiversitat.
Sigui com sigui, per consciència ecològica o per raons de butxaca, ja va bé que es belluguin. I ja de passada, no estaria de més que complissin els acords als que arriben. També ha sortit als mitjans que no s'està complint la reducció sobre l'emissió de gasos a l'atmosfera que es va signar a Kyoto. Amb fer-se la foto el dia de la signatura ja es va complir.
Tot això m'ha recordat la hipòtesi de Gaia, que teoritza que la materia viva del planeta, en el seu conjunt, es comporta com un únic organisme, on totes les espècies que el composen es relacionen entre elles retroalimentant-se i autorregulant-se per tal d'afavorir les condicions òptimes per la vida. D'acord amb això, qualsevol dany que es faci a una espècie en concret acaba repercutint sobre el global de la vida al planeta. I no es difícil extrapolar que sobre nosaltres de forma directa. No som aliens al lloc on vivim, i a més tenim l'inconvenient que no tenim altre lloc on anar.
Suposo que els llibres d'història ens deixeran ben arreglats. Espero que les properes generacions no hagin de pagar un deute massa gran per culpa nostra. Tot molt trist, la veritat.
Us afegeixo un clip de Final Fantasy: La força interior. És una pel·lícula de ciència ficció totalment feta per ordinador i amb un detall d'hiperrealisme extraordinari. Us el poso per què a l'argument hi té pes el concepte de Gaia. És un muntatge d'imatges amb un poema de Rafael de Jesús i música de Vangelis. Si el veieu no us fareu idea de què va la pel·lícula, però crec que té relació amb el post.
[@more@]
Bé anirem si tanmateix es comença a prendre seriosament el tema, sigui per questió de consciència ecològica sigui per raons econòmiques. Tal vegada aquest tema sigui el gran repte del segle XXI. Serem capaços de superar aquest repte? No hi ha alternativa. Però som realment estúpids els humans.
Molt interessant el comentari. Comparteixo la hipòtesi de Gaia, i la música del Vangelis m’impressiona sempre. Ara ens ha sortit el Al Gore amb la seva pel.licula que també parla d’aquest tema. Ens en sortirem?
El problema més important que jo hi veig és que les poblacions dels paisos rics arribem a assumir que amb parauletes i vols de coloms això no s’arregla, i que caldrà una estreta de cinturon. Al cap i a la fi els governants, per molt conciensats que estiguin, seguiràn tenint la pressió de les urnes.
Per exemple, diguem a la gent, diguemnos a nosaltres mateixos, que ha d’haver-hi menys peix i que per tant serà més car.
Que no es pot malbarat l’energia: digueu a la gent que s’ha acabat això dels aires acondicionats per a tothom, que fan gastar ja més energia a l’estiu que a l’hivern.
Que la merda que produim ens l’hem de menjar i no fotre-la a mar o cremar-la, o sigui, anar a comprar amb cistell i oblidar-se de bosses de plàstic.
I tantes i tantes coses. Etc. Etc.
Perquè resulta que la gent som com aquella tripulació embarcada que per a fer-se el suquet de peix anava cremant fusta de la barca. Tothom els diria imbècils, oi?
Doncs aquest planeta és una barqueta de res en l’immensitat. I abans d’anar a Tità, bé farem d’assegurar-nos de conservar aquesta barqueta. I això vol dir apretar-se el cinturón els que podem.
Per cert, dic lo de Tità pensant en un post que vaig llegir l’altre dia que és molt bò: http://centpeus.blogspot.com/2006/11/un-mn-de-titans.html
Certament aquesta setmana ha sigut depriment. pel que fa al medi ambient. Algun partit ha dit alguna cosa del protocol de Kioto en aquestes eleccions? O com sempre es cosa d’altres?
Buf, quina depre
uf… doncs ja se’n podien haver adonat abans de que tota aquesta autodestrucció portaria problemes econòmics, potser s’haurien posat les piles abans. Però vaja, sóc molt pessimista jo en aquest tema. Als primers que afectarà i afecta a la butxaca serem els mateixos de sempre i els que ja van omplint les seves a costa de tot plegat, les seguiran omplint. Ha de costar molt deixar de banda l’actitut de “tip jo, tip tothom” que han portat fins ara… de debó creieu que els importa com quedi o el que en quedi del món si igualment ells no hi seràn?
Molt trist tot plegat…
Però tinc l’esperança de que la natura, sàvia com és, ens les farà pagar totes, una rera l’altra i ella se’n sortirà. Tot plegat crec que seguim un cicle natural del planeta, el que passa és que l’hem accelerat… hi ha d’haver una debacle per força, ja es va treure als emprenyadors dels dinosaures i abans d’ells altres bitxos de sobre, ara se’ns ha d’espolsar a nosaltres, i ben fet que farà.
Quina supèrbia que gastem els humans!!!!
pd.-el viiiiiiiiiiideo (rotllo Vanessa) m’ha agradat molt, jo per la pròxima vida em demano ser l’àliga 😉
Quanta rao tens! jo es que m’avergonyeixo de la raça humana, som els unics animals que han deixat constatat que no volen seguir dins del regne animal, no preservant la natura, cosa que tots els animals ho fan de forma instintiva. No mereixem viure a la Terra.
Veig que els comentaris són força pessimistes. Potser sí que ens busquem l’extinció, el problema és com deixarem el planeta abans no passi això. En Peroides obre una porteta d’esperança, si sóm capaços de reconèixer aquesta situació ja tenim el primer pas per intentar buscar solució, per això feia el comentari del Blair (o el video d’Al Gore, tal com comenta l’Angelina). És cert el que comenta en Franciscu, sembla que sigui un problema a nivell global però les solucions comencen a nivell local i tots haurem d’assumir-ho.
Peroides, Angelina: Benvinguts al bloc, gràcies pels vostres comentaris.
Franciscu: Ja conec el bloc del Centpeus, li recomano també http://historiesdelaciencia.blocat.com .
Dan: Tots barallant-se per la cadira, això és l’únic que importa a les eleccions (bé, tampoc tant, però els problemes realment importants es passen de puntetes). Tens tota la raó.
Elur: Però persona a persona tothom està concienciat, on fallen les coses?
Lomemusic: Realment, els humans som capaços del millor i del pitjor.
Dubto que tot això tingui aturador , es molt curiós el bucle blocaire , en sentir la noticia que dins els propers 40 anys s’escindiran peixos com el Lluç i el bacallà ,
Em van venir al cap aquests peuets , :8
, magnifica reflexió !!:)*
Elur: Tens raó. La nostra aportació és minça, comparada amb les grans destrosses que es fan a altres nivells. Però veure que comença a calar a la classe política pot ser el primer pas per a un canvi que sembla inevitable. Sols espero que no sigui massa tard. També és cert que s’han fet passos, sostenibilitat és un concepte relativament nou, fa 40 anys aquest discurs estava a les baseroles. No sé, els de ciutat estem tant acostumats a no veure la natura ja… per això ens diem camacos! ;)**
Onix: Aturador n’hi ha, això segur. Potser serà un Game Over, però n’hi ha. I això que et vingués al cap aquest bloc? Pels 40, per lluç o per bacallà? ;D
Per els peuets dels nens pobrets sense lluç bollit 🙂
Benvolgut Propde40, com diu la meva musa/virtual Onix, crec que això no té aturador. La majoria de la raça humana, som molt egoistes i malgrat que diem que mirem pel futur, molts pensen que, com que d’aquí a cent o cent i escaix d’anys ja no hi seran, doncs ja s’espabilaran els que hi siguin.
Onix: A veure quin món els hi deixarem a aquests nens.
Avi: Per molt egoistes que siguem, els qui hi seran d’aquí 100 anys seran els nostres fills o néts. Aquest és el món que els hi deixerem? Tot arrasat?
I saps perquè s’extinguiran les espècies marines? Perquè els peixos mascles s’estan feminitzant!!! Comencen a tenir gònades femenines a causa de la gran quantitat d’hormones abocades, per molt diferentes vies, a l’aigua… quins collons! Peixos transexuals!
Alepsi: Bé, però sols que quedi un mascle ja n’hi hauria prou, tothom sap les prestacions d’un bon mascle… 😀
No, de debó, el problema principal és que gràcies a la tecnologia som uns caçadors massa eficients. Estem pescant tant que trenquem el cicle vital de repoblació. La solució passaria per la piscifactoria, però com som tant eficients pescant ara no és econòmicament viable.
Em sembla que hauriem de fer un esforç tots plegats per invertir la situacio; pero el problema es que la poblacio mundial no para de creixer i te unes necessitats.
Crec que per capita es contaminava mes a principis de segle que ara; el que passa es que l’espai fisic es el mateix pero la poblacio s’ha multiplicat per X.
Ja tens raó PD40, són ben tristes aquestes noticies. Mentre hi hagi països tant importants com EEUU que ese neguin a firmar els acords de Kiotp (que per cert, tampoc, és que fossin res de l’altre món), mentre en el nostre dia a dia continuem tenint conductes tant poc sostenibles, mentre es continuï així no sé on arribarem. I no parlem ja dels nostres néts, parlem dels nostres fills i de nosaltres mateixos d’aquí uns anys. Aquest ritme és insostenible, però les persones no sé si no estem conscienciades o és que no som capaços de veure que per canviar la situació s’ha de començar ja! Suposo que ens dediquem a preocupar-nos exclusivament del dia a dia i quan parlem ni que sigui de demà passat, buf!
Però, en part, m’alegra que surtin aquestes notícies a la llum, crec que és un bon símptoma. Hi ha qui es preocupa d’aquestes.
Sir William Temple: Ja és això ja, abans la contaminació era més gran a nivell local, però ara estem parlant de forats a l’ozó, efecte hivernacle, contaminació radioactiva, … i els efectes d’això són paraules majors.
Tirai: Avui he llegit que aquesta setmana vinent es farà una conferència a Nairobi per intentar avançar sobre la proposta de Kyoto. A veure si no es queda sols en paraules…
Moltes vegades penso que el veritable problema que tenim els éssers humans és de consciència. Crec que el que veiem per la tele, mai ens acaba d’afectar realment. Sóm transparents a moltes coses. Veiem com la gent mor, o ens diuen que el planeta s’està anant a cagar ecològicament parlant, i no sóm capaços de fer res. Perquè en la nostra realitat, això no succeeix. Com no ho veiem, no creiem que existeixi el problema. On està la frontera entre la ficció i la realitat? Crec que és el nostre problema de debò.
hyDe: Sí, però com veiem el forat de la capa d’ozó o que ens estem polint la pesca? Fa més calor i a la platja hi ha més meduses. Aquestes decisions globals no les podem prendre nosaltres de forma individual, per això tenim uns representants polítics. Però l’ecologia no és un lobby poderós, hi ha altres interessos més forts. I així ens va en aquest tema.
Fins que no els toquen els diners, no mouen un dit. Vergonya els hauria de fer, és a dir, que si economicament surt barat contarminar, seguim igual, però si ara resulta que pot portar problemes econòmics, doncs apa, visca l’ecologia… món!
Laprí: Ben dit, vergonya els hi hauria de fer. Suposo que els que en tenen ja no es fan polítics.