Segons els economistes, el cost d’oportunitat representa el valor d’allò que es deixa de fer, quan d’una tria possible n’escollim una. Aquest concepte també és aplicable a molts altres camps, però en aquest post el voldria fer servir en general.
Cada pas que fem, cada decisió que prenem, ens obliga, de fet, a descartar-ne d’altres. Sempre intentem fer o triar el que en aquell moment ens sembla el millor, tant en situacions de poca importància (el gust d’un gelat, per exemple) com en decisions de més trascendència (els estudis que volem seguir). Suposo que no serà gaire sorprenent dir que moltes vegades ens equivoquem, i potser en aquell moment la frustració generada és molt gran. Però això no ho sabrem fins que ha passat, la decisió s’ha fet valorant allò que en aquell moment semblava significatiu.
Les oportunitats descartades tenen, seguint aquesta lògica, un cost d’oportunitat menor del que tindria la decisió adoptada. Clar que en els moments de frustració tot allò que abans semblava menor ara té més importància. Si no hagués fet, si hagués anat, si l’hagués trucat…
Així i tot, fins i tot quan està més clar que la decisió ha estat equivocada, s’ha de poder extreure conclusions positives. I aquest bagatge, aquesta experiència, és un valor afegit a aquella decisió, sense perdre la consciència de que ens hem equivocat. No val la pena entossudir-se, errare humanum est, perseverare autem diabolicum (cometre errors és humà, però perseverar-hi és diabòlic). Fins i tot és més fàcil treure conclusions profitoses sobre els errors que sobre els encerts, i a mig termini segur que ens fa invertir la corba.
M’agrada portar aquest bloc i llegir els vostres. Crec que ha estat una bona decisió, encara que la distància per poder fer la valoració encara és molt petita. Però si cal deixar-ho ho faré, hi ha coses més importants a la vida que un cercle viciós que alimenta una part de l’esperit. No deixa de ser un bocinet de realitat virtual.
[@more@]
Cal saber, en tot moment anteposar lo indispensable a lo merament agradable.
Està clar que aquesta realitat, mai superarà (no ho hauria de fer, per sanitat mental de tots els presents) a la que vivim cadascú de nosaltres dia a dia, fora d’una pantalla de l’ordinador.
De vegades cal deixar-nos guiar per l’esperit i deixar enrere camins que, tot i ser agradables, no menaven al lloc adequat. Si ho has vist, ja tens molt guanyat.
Ànims… 😉
M´ha encantat aquest post, de debó, genial…
El concepte em sembla que ja l’entenia mes o menys, pero no sabia pas que sen digués cost d’opurtunitat.
Cada dia sen apren una.
Bé, alimentar una `part de l’esperit com dius no està malament, oi?
Ara que tinc barret me’l trec “ Chapeau” per el post,
;)*
Perdedor: Què vol dir això que no ets ningú? Aquí tothom és benvingut i pot dir el que li sembli. I ben agraït que estic!!
Alepsi: No m’enterris, que encara sóc viu. La meva salut mental ja no té solució 😉 Gràcies pel comentari.
Gemminola: Gràcies, celebro que t’agradi 🙂
Unanina: Això és el més difícil, saber què és el que realment volem. I si la teoria ja és complicada, la pràctica encara ho és més.
Franciscu: Benvingut al bloc. Oitant, alimentar l’esperit és molt recomenable, més en aquest món tan materialista que ens ha tocat viure. Gràcies per la visita!!
Onix: No sabia que portaves barret, no serà la barretina de l’alien, oi?. Per cert, felicitats per l’adopció 😉
És dilluns camídels40 :P… és dilluns i tinc migranya… i no puc pensar gaire clarament… perquè? perquè aquest post avui? jeje
Només et diré que jo fa temps que faig les coses si em vénen de gust, sino ja no m’hi poso. I sí, això dels posts pot arribar a ser un cercle molt viciós, però quan arribi el moment en que passi a davant del que és més important, si és que arriba, llavors em plantejaré què faig… però vaja, jo ho tinc fàcil, l’únic que en pot sortir perjudicat és el meu gat i mentre li rasqui les orelles de tant en tant i la panxona… ai mira… desvariejo, ja ho sé. Tot plegat només per dir-te que has de fer el que tu vols fer i que et faci sentir bé, la resta… són mandangues!!!
Que tinguis una bona setmana!
elur, camídels35, jajaja 😉
Algunes decisions et canvien la vida, són molt arriscades, però tot i així decideixes continuar amb elles. Perquè creus que són les millors i les que et faran aconseguir la vida que tu vols.
crec que de les uniques coses que ens podem penedir es de les que no hem fet, de les que hem fet com a molt ens en podem avergonyir, però de que serveix penedir-se’n si ja etsa fet? si no té solució?
pd: la fan de d&g sóc jo, ma germana només es sekuace XD
Ei! Ara faré els deures del meme…. 🙂
Primer he de repassar una mica la discografia de queen
Benvolgut Propde40, qualsevol decisió a la vida suposa un risc, minsa, petit, o gran, però si no et decideixes a prendre decisions ets mort. Un vegetal. Ja ho diuen, qui no s’arrisca, no pisca.
Elur: Fer el que em vingui de gust? jejeje, no sempre pot ser això, però s’intenta 😉 Espero que et trobis millor :**
Laprí: Oitant, però normalment en les arriscades acostumo a tenir sort, no em puc queixar 🙂
Eva: Tens tota la raó!! Pobra minola, mira que dir-li sekuace, sóna a dolenta de cómic XDXD
Kriz_peta: Ja he vist el meme. Gràcies!!
L’avi: A l’hora de prendre decisions no tremolo, això ja ho tinc après. M’ho miraré més o menys vegades, però quan arriba el moment ho faig. Bentornat!!
Tu ets professor universitari! Segur!! La presa de decisions quan no es disposa de tota la informacio!! Aixo em recorda la Uni.
Escolta Eva, ets una palomita d´aquestes de la llum que voltes qual pulilla alada al meu voltant!
Sir William Temple: Si tens tota la informació busques la solució, no prens una decisió. El punt d’incertesa és inherent per prendre decisions.
Gemminola: M’has deixat sense paraules xDXD. Espero el proper round…
amic PropDe40!
m’ha encantat el post! genial.
bua la eva… ei k ami tb magrada d&g o g&d.. però leconomia no arriba… i m quedo amb moschino
Elur: Han dit que la pluja passa avui i ja està. Ànims, tornarà a sortir el sol :**
Adagio: Gràcies! Carai, quin nivell, com us els gasteu 🙂
Elur: El bosc estarà molt maco. I ple de bolets espero 🙂