JUICY SALIF, Philippe Starck 1990
Era com una epidèmia que havia contaminat el món. El que va començar sent
un desagradable assassinat es va anar estenent com una taca d’oli.
L’arma homicida és la que veieu a la imatge, amb les puntes ben afilades
era utilitzada com un trident, un triple estilet de disseny.
El primer cas va afectar a un broker de les finances de Manhattan. La
novetat del modus operandi va fer que els mitjans de comunicació se’n
fessin ressó, i aquesta promoció va resultar ser una caixa de
ressonància global. Van començar a aparèixer assessinades persones en
tot el món: banquers, promotors immobiliaris, empresaris poc
escrupolosos, polítics corruptes, especuladors… La policia dels
diferents països estava desorientada, les similituds dels casos eren
evidents però era impossible establir lligam sòlids entre cada acció.
Com si la gent s’hagués posat d’acord en actuar d’aquesta forma, cada
setmana apareixia alguna persona morta. Es tractava d’una conxorxa
mundial? Es va demanar a la fàbrica de l’aparell que el retirés del mercat, però
així i tot els crims es van seguir succeint, algunes vegades utilitzant
còpies matusseres, fetes artesanalment.
L’arma homicida estava clara, i el mòbil també, les pistes eren clares. Sols
quedava trobar els culpables, persones que ben segur abans de aquest
tsunami de violència devien portar una vida ben discreta. Cada persona
morta tenia una nota on s’exposava, clarament, la motivació del crim:
“Deixeu d’esprèmer als treballadors!”
Podeu trobar més relats que s’han fet al voltant de la imatge al
blog RelatsConjunts
Fantàstic relat…com sempre!
Una arma malèfica i un eslògan actual…
Intentaré donar-li un altre servei a aquest enginy
Molts records! Avui sóc la primera en comentar…hi ha premi???’
Dos pardals d’un tret: els espremedors de treballadors i els malèfics dissenyadors d’estris impossibles!
La revolució ja és aquí, i és ben bé el que sempre reclamo jo, salvant les distàncies, és clar. Deixem-nos de protestar pacíficament, és moment d’actuar! Però bé, entre poc i massa, eh? Molt ben pensat i molt actual també!
Hehehe digues que sí, que això és una arma terrible!!
(Tenim la mateixa ment retorçada!!)
D’indignats a assassins en serie gràcies a una icona del modernisme, la globalització ja té aquestes coses. ^_^
Hahaha que bo!!!! Una mica bèstia, però l’analogia m’ha agradat!
Quanta funcionalitat ha acabat tenint aquest espremedor!