Dona desconeguda

Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com

 

Dona desconeguda, d'Ivan Kramskoy

 DONA DESCONEGUDA Ivan Kramskoy 1883

 

Aquella setmana havia de ser diferent de la rutina diària, fins i tot
per algú com jo, que treballa fent investigació en una universitat. Els
congressos serveixen per intercanviar pràctiques i coneixements, i
normalment sempre hi ha alguna estona per a la diversió. L’únic
inconvenient d’aquest és que es celebrava molt lluny de casa, però per
la resta semblava engrescador, la llista d’inscrits era de molt nivell.
El meu hotel estava ben situat, suficientment a prop del centre i de
l’emplaçament principal de les conferències. Em permetia fer el
trajecte a peu, que és una bona manera de veure la ciutat. Mentre
passejava, mirant distret per tot arreu, em va semblar reconèixer la
Jude, una antiga ex de fa uns anys, pel carrer. Va ser un rotllo que va
durar prop d’un any, estava a la universitat en un intercanvi i va
retornar a casa seva de forma sobtada, amb unes justificacions que no
em van arribar a convèncer. La situació no tindria més importància si
no fos per que feia temps m’havia arribat la notícia que havia mort.
Estava canviada i per un moment vaig pensar que m’havia equivocat, però
aleshores es va arreglar el cabell d’aquella forma que tant m’agradava
i allò em va fer decidir a seguir-la, tot encuriosit. Casualment anava
fent el meu mateix camí, així que no em va costar gaire anar darrera
d’ella. Prop del centre de conferències es va trobar amb un científic
bastant conegut, assistent com jo al congrés. La salutació va ser,
diguem-ho, molt carinyosa, i vaig pensar que potser no era el moment
per anar-la a trobar. Aquell matí vaig fer algunes preguntes entre
companys i coneguts i les coses no quadraven, ni el nom ni res del poc
que coneixien d’ella semblava coincidir, però una veueta em seguia
dient que era la Jude. 

A la tarda del dia següent tornava cap a l’hotel tot rumiant aquell enigma, la
meva curiositat feia que continués buscant l’entrellat d’aquella
història. Capficat com anava no em vaig adonar de res, de sobte vaig
veure un cotxe que es posava al meu costat amb la porta oberta i dos
desconeguts que, sortits de darrera, m’agafaven i em feien entrar
dins d’una volada. Un d’ells em va agafar la cartera de la jaqueta.
Vaig pensar en un robatori, però després vaig veure que no es podia
tractar d’això. Potser m’havien confós amb algú que tenia deutes
pendents? Entre crits intentava explicar que es tractava d’un error,
que s’havien equivocat de persona, que sols era un congressista que
estava de pas, però ni tan sols em van contestar, vaig rebre un cop de
puny a la cara que em va fer callar de cop. El cotxe va seguir el seu
camí fins arribar a una casa a les afores de la ciutat. Va entrar a
l’aparcament, on hi havia una altra persona que ràpidament tancà la
porta. Em van treure del cotxe de qualsevol manera i, sense dir res,
van començar a apallissar-me, per la forma amb què ho feien estava clar
que eren professionals.

Passada una estona es van aturar i em van aixecar el cap, obligant a mirar amunt.
Allà estava ella, que em mirava amb una barreja de menyspreu i
indiferència. "Ho sento, Robert, has ficat el nas en un lloc que et va
massa gran. Em vas arribar a caure bé, però no va ser res més que una
missió, una feina. Em van ordenar estar amb tu per aconseguir tanta
informació com pogués de la teva investigació, i un cop vas deixar de
ser útil vaig marxar. El fer-me passar per morta va venir més tard,
arran d’una altra missió, la identitat de la Jude s’havia gastat i
calia tornar a començar de zero. No t’ho prenguis com a res personal,
amb tu m’ho vaig passar bé i per això t’ho he volgut explicar, però no
puc deixar que xerris amb ningú més ni que segueixis amb les teves
preguntes. Tard o d’hora algú podria lligar alguna cosa i, espero que
ho entenguis, en aquest ofici és o tu o jo". I amb un to fred i calmat,
com si fos una acció rutinària, es dirigí als paios que m’estaven
estovant: "Mateu-lo, tenim coses a fer i no podem perdre més temps".



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 comentaris a l'entrada: Dona desconeguda

  1. Laia diu:

    ostres, genial! T’ha quedat molt bé! Intriga, fredor, femme fatale i aquest toc de mala llet i joc brut. M’agrada que sigui una dona el personatge amb doble cara i manipulador. Genial, altre cop t’ho dic!! ^^

    Per cert, ho escriu des del mes enllà? va sobreviure a la pallissa? ella se’n va penedir o es va girar el “o jo o tu” i va guanyar ell i se la va carregar a ella? ostres tu, a sobre hi ha més d’una possible resposta a l’enigma 😛

    T’ha sortit rodó, m’ha agradat de debò!!

  2. XeXu diu:

    Quan clickava l’enllaç cap aquí, pensava que podia passar directament a fer el comentari, sense llegir el relat, i si posava que era una història molt ben trenada, escrita de forma genial i amb un final sorprenent, no m’equivocaria. Però el que passa és que no les faig aquestes coses, i menys quan sé que gaudiré de la lectura. Un cop llegit (que sí, que sí, que l’he llegit!), he vist que si que m’hagués equivocat en dir aquestes coses. M’hagués quedat molt curt i no hagués fet justícia. És boníssim, de veritat, m’ha semblat magistral. Com sempre dic, i em repeteixo més que l’all, no és estrany trobar-se un gran relat en aquesta casa, però aquest té alguna cosa que li dóna un plus. I m’encanta el final, així de fred, així de contundent, així de final. Que ja paro, que ja queda clar que m’ha encantat, oi? Apa doncs.

  3. Jordi diu:

    volem la pel·lícula ja!
    m’ha tornat a agradar molt.

  4. Jordi diu:

    volem la pel·lícula ja!
    m’ha tornat a agradar molt.

  5. rita diu:

    Un relat excel·lent, brillant, molt bo!!
    Et felicito!

  6. Molt bé! Impactant! Fred com els seus ulls!

  7. Pd40 diu:

    Laia: Buf, no volia desvetllar l’enigma, però ja que ho preguntes… el va matar i ell ens ho està explicant a nosaltres… que també som morts 😉

    Xexu: Xexu, amb un comentari tan curt no m’ha quedat clar si t’ha agradat o no 😉 Sigui com sigui, moltes gràcies!!

    Jordi: M’ajudaràs a fer el càsting de la protagonista?

    Rita, Carme: Moltes gràcies!!

  8. realment, molt original!! del rostre d’aquesta “dama desconeguda” no se’n despren massa maldat, a part de la pròpia d’algú adinerat que veu morir de gana al seu poble, però tu has construït, de forma virtuosa, una gran història. felicitats!

  9. Mireia diu:

    M’ha agradat! Bona trama

  10. Nymnia diu:

    Impresionant, quin misteri! M’ha encantat! Felicitats i bon relat, ja aniré passant per aquí!

  11. kpitana diu:

    brillant…quin estil, quin misteri….m’agrada molt…..gràcies per passar per casa torna em voler i si em deixes MIRAR!!!
    bona nit.

  12. Pd40 diu:

    Clarissa Vaughan: Gràcies! Tens raó que el relat no lliga gaire amb el quadre estrictament, però la cara té alguna cosa de malfiar, no? Aquesta vegada la inspiració ha anat així 🙂

    Mireia: Gràcies pel comentari. Content que t’agradi la meva proposta.

    Tirai: síii, som los otrosssss XDDD tu com ho portes? jo els dilluns fatal, la resta de la setmana encara 😉

    Nymnia, Kpitana: Gràcies per la visita i pels comentaris. De fet tinc el blog gaire bé tancat, però intento apuntar-me als RCs.

  13. elur diu:

    Sinyor meu… ets un crac! mareta quanta imaginació!
    jo, això de los otros no m’ho crec i tinc una altra teoria… però clar, aquí tothom es fa el final de la peli a la seva mida, no?

    petooooooooons!! :***
    boooooondia!

  14. Joana diu:

    Diuen que la realitat supera la ficció. Quantes coses passen i ni d’esquitxalles ens assabantem.
    Ara…el gir que li has donat és de pel.lícula!
    Saps que és un plaer llegir-te!
    una abraçada

  15. Pd40 diu:

    Maria Mercè: Moltes gràcies 🙂

    Elur: Explica la teva teoria. No val això de dir-ho i no explicar-la! :)*****

  16. Pd40 diu:

    Joana: El plaer és meu que passis per aquí. Per cert, no voldries ser la protagonista de la pel·lícula? 😉

  17. Anna diu:

    Fantàstic!
    M’ha encantat, quina dona més perversa, sense pietat…

    Et felicito, molt bon relat.

  18. Alepsi diu:

    Caram nano!!! Quin mal rollo!!! Mai més m’enrollaré amb ningú, que ja veus, fots un parell de claus i t’acaben escanyant…. xDDDDDD

  19. Mon diu:

    Ara des de la tranquilitat de la nit he pogut llegir el teu relat.
    ufff que bo! gracies noi m’agradat

  20. Mon diu:

    Ara des de la tranquilitat de la nit he pogut llegir el teu relat.
    ufff que bo! gracies m’agradat

    PD: si feu la peli jo m’apunto a fer la musica

  21. Núr diu:

    uooo! això sembla una d’aquelles pel·lícules del James Bond, tot i que, en aquest cas, l’investigador no acaba gaire bé, oi? hehehe

    Molt bé! Molt molt ben narrat! 🙂

  22. Pd40 diu:

    Anna: Moltes gràcies. Aquest quadre ha generat un munt de bones propostes, és curiós llegir les diferents versions.

    Alepsi: No et facis monja, sols és un relats de ficció. Pots seguir fotent claus tranquil·la 😛

    Mon: Genial, fins i tot tindrà banda sonora original! Moltes gràcies 🙂

    Núr: Nop, crec que l’investigador no acaba gaire bé :$ Gràcies pel comentari 🙂

  23. Pep diu:

    De ben segur que se’n sortirà, com tots els investigadors davant els ‘malos’. Un relat genial!
    Salut!

  24. Com sempre.
    Ja saps que opino com el follet ets un crack!
    Els teus relats sempre són una altre cosa. Són un regal, un plaer… I una sort que els comparteixis amb nosaltres…

    Una abraçada, company

    :¬)

  25. Pd40 diu:

    Pep: Ai, això de bons i dolents… la línia no és tan clara, oi? Gràcies!!

    Barbollaire: Eps, acabo de llegir el teu, això sí que és un regal! Una abraçada 🙂

Els comentaris estan tancats.